Monthly Archives: May 2012

Piraha lingua

Rosto has posted an article:

Traduko del lingua Rusi de: http://www.pravda.ru/science/useful/16-05-2012/1115100-piraha-0/

Li tribe de indijenes americani admiriga scientistes. Li lingua del tribe, kel es li sola viventa ex Mura familie de linguas, contredicta moderna linguistik teorias. No havente conceptes de parentese, de “hiere” e “morge”, no uzante conto e cambiante su nomines pos kada kelka yares, Piraha vive e senti se un felisi popule.

Li Piraha lingua rompa (segun li opinione de Daniel Everett — R.) argumentes da Noam Chomsky pri universala gramatika, ke li structuras de linguas sur Tera es determinata dal comuna structura de cerbe. Li Piraha lingua no es simila mem a un ex altra existenta linguas. E til tanta grade, ke traducar mem simpla textes e kada-diala dialoges de ta lingua e al lingua es tre desfacila.

Li kada-diala vita e lingua confuziga anke mentes de altra linguistes. Yuste ili considera, ke lingua es li instrumente de comunicacione e musta reflecter almene bazala fenomenes de homala cultura. Ma Piraha no have, kuale to sembla a Europeanes, multa bazala conceptes, nek in lingua, nek in cultura.

Kuale scientistes ipsa agnoska, in ista lingua “manka ta elementes, sin kel efectiva comunicacione sembla non-posibla”. Malgre to, Piraha efective comunica inter se e standa bone. Al munde Europei li Cristiani misioner Daniel Everett racontav pri isto. Tri dek yares ante nun linguiste, antropologiste e profete del Parlo Dei — Daniel Everett comensav li voyaje a rivere Maisi in Brasilia, por livrar credo Cristiani al lokala tribe nominata Piraha.

Li religiala misione de Everett esev complete dessuccesi. Traduko de Evangelie da Mark tote no impresav ta antropes. Ma dum comunicacione e vivo kun les Everett saveskav tante multa nova e non-imaginebla, ke in prim, il divenav agnostik, e duesme, comensav dubitar pri moderna linguistik teorias. Dunc, kuala es ista tribe ex jungle Brasilii, kel pova far misioner non-credule, e igar linguistes revisar bazal teorias de su sciente?

Desfacilitates de Everett koncernu tractada del Sancta Scribo comensav nemediate, kande il comensav racontar pri ages de Iesus. Sovajules fav multa questiones, ma no pri benignese e sajese Dei, ma pri detalies plu practicala. Ili esev interesata, de kuala altore Salvator esev, de kuala color esev lei pele, e lo maxim importanta — ube Everett divenav personale conosata kun le? Pos ke konfuzata Everett agnoskav, ke personale il no incontrav Domino, ta antropes semblav eser tote desinteresata. “Tu nulkande videv le, dunk pro ko tu raconta it a nos?” – un ex li ascoltantes div.

Yen ke, Piraha no have kustume racontar pri ko ili no videv ipsa. (Everett posim nominav les “extremala empirikes”, it es antropes kel apoga se excluzive a su experiencie). In lesi lingua gramatik construcciones manka por formir indirecta parlo.

Plu tarde, altra scientiste, Uli Sauerland, ex Berlini Centre de Generala Linguistika, probav refutar ta concluzione de Everett. Dum un experimente Sauerland ludev un ago ante li tribanes: un actore prenev un koze celanta da altra actore (exemplim, papaya o nute) e re-celav it. Duesma actore stav kun ocules covrata e no videv li ago. Li spectatores esev questionata, ko eveniv. Segun Sauerland, on darfa tradukar lesi sentencies kuale: “Oope pensa, ke li nute es sub li folie banani. Actuale, it es sub li corbe”. O tale: “Oope no save, ube es li nute”.

Tamen Everett, kel nun labora in li universitate in Bently (USA), radikale no consenti kun li interpretacione de su colege. Il opiniona, ke li sentencies deve eser tradukata tale: “Nute es sub folio banani. Oope pensa tale”. O: “Ube nute? Oope no save”.

Li desfacilitate es, ke Everett e su marita es factim nura antropes keles longatempe vivev kun Piraha. (Li misioner kun su marita sep yares vivev in li tribe). “Noi apoga nos al concluziones de un sola antrop”, — altra exploratores agnoska. Uli Sauerland, kel comensav explorar li cultura de Piraha, nomina les tre primitiva popule.

Tamen, to dependa de vidpuncte. Certena adeptes de spiritual practikas, kel streba eser “hike e nun”, pova lernar de ista sovajeres viventa in hutes e no saventa scribo nek conto. Custumes de Piraha es kuaze vivo de pueras kel vive autonome ye vacancies someri. Ili dormi nemulte, no in nokte, ma neregulare. “Li tota vilaje dormeskav” – tala fraze no es aplikebla. Dormio es fragmentara, ye 20-30 minutes, apogante se a mure de palmi hute o sub arbore. Maximume ili dormi un o du hores, in irga tempe. Pos avigilar ili ire chasar o babila, rida, manufacta alko, dansa apud fayre, lude kun infantes o hundes.

“Saluto”, “danko”, “adeo”, “pardon” – tala expresiones de politese no existe in li lingua de Piraha. Antropes del granda munde uza tala vortes por demonstrar bona relates e atencione. In li tribe ex 300 antropes omnes es bone conosata e no dubita pri reciproka amo e accepto. Politese es laterala efecte de reciproka desfido, Everett dire. Piraha no have tala sente.

Ista antropes preske no have conceptes de parentese. Ili have nur tri paroles relatanta: “genitor” (nedependante, ka patre o matre), “filio” e “sibling”, anke nedependante, ka frato o sestra. Altres es simple membres del tribe. Anke ili kelka foy durantu su vivo cambia su nome. Ili considera, ke bebe, infante, puere, adulte, olda es diferenta antropes. Meze, Pirahas cambia su nome un foy in sis-sep yares, por kada evo ili have su coleccione de nomes, tale ke per nome on pova judikar pri antrope de kuala evo es dita.

Ili chasa e colecta nur tante kuante es suficianta por un die. Ili no fare reserve. Toto es distribuata por omnes, concepte de privata posedo no existe, isto nule es utila, distribua e manja, nul problemas. Forsan pro to Pirahas no have vortes por conto. Ili no es unika tribe kel no pova contar.

Pirahas tamen mem no comprende ipsa concepte de conto. In lesi lingua no existe mem distingo inter singulare e plurale. Piraha nur have du vortes por kuanto: “kelka” (cirkum de un objecte til kuar) e “multe” (cirkum plu kam kin objectes).

E esforcies instructar les pri conto esev sin-succesi. Durantu ok monates li tribe diligente expediv su filies a “blanka antropes”, ma rezultates de studio esev tre modesta. Finfinale nulki ex les sucesav contar til dek, e adicione esev tro sofistikata operacione por les. Li disciples mem no videv diferencie de un grupe ex kuar obbjectes e altra ex kin objectes, por les li amba esev egala.

Diferencie inter “tote” e “parte” anke no existe. In li lingua de Piraha no existe vortes “tota”, “omna”, “parte”. If membres del tribe kurav natar in li rivere, li raconte esera tala: “A. ir natar, B. ir, C. ir, multa piraha ir natar”.

No existe anke vortes por colores. Nur du vortes es: “hela” e “obscura”. Forsan ili plu estima nemediata percepto kam vortes.

Ili no have sente de proporcies, de mezuro. Comerciantes, kel desde fine de XVIII secul cambiav kozes kun li lokala popules, admirav: Piraha povav adportar du plumes de papageye e demandar li tota vares del nave, in altra foy cambie alko granda e chera Piraha demandav nur un gluto de vodka. Everett explika ta fenomene tale ke Piraha vive “hike e nun”. Lesi penso e senso es orientata a nemediata impreso. If ili no vide alko o no audi de un atestante, isto no existe por les.

Pasata tempe anke no es signifikanta por les. Piraha have tre poka mites e tote no have concepte de historia del tribe. Genitores no raconta pri aves e preaves. Konduto e lingua del tribe es concordanta kun conclusiones de Everett. Ma antropologes no es consenti inter se pri estimacione de tala stile de vita.

Siore Sauerland considera lesi cultura kom primitiva. Ya, ili no pova contar, nek, compreneble, scrir e lecter, ili expresa se primitive, no pensa pri future, ili es no instructebla. Tamen Daniel Everett expresav su opinione in li titole de su libre: “Li maxim felisi popule del monde: sep yares in Amazonia kun Piraha”.

Il opiniona, ke li vita de Piraha harmoniale concorda lesi besones. Ili no besona far reserves por future: che les colda vintre no eveni. Separar “mei” e “aliena” objectes anke no es besonata. Segun Everett, Piraha no save multa fobies e zorges tormetanta moderna antropes del “granda munde”. E ili no vole haver to.

"Le feya", Populido + Lingwa de Planeta

Rosto has posted an article:

Noi continua experimentes pri hibridi artificiala linguas. Nun isto es gramatika de Populido e vortare de Lingwa de Planeta

Yen ke widuwina hevay du docha. Le plu lao esay tal simil al mata per sui karakter e fas, ke omni jen, kel viday el, mogay dume, ke lu vide le mata; els ambi esay tal deslatifi e tal garwi, ke on no mogay jive kun els. Le plu yungi docha, kel esay le fuli portret den sui patro, segun sui karimes e honestes, esay, kromei to, un den max jamili gela’s, kel on mogay finde.

Nam omni jen pinchane lube ti, kel es simil a lu, talei ti-ci mata pasionozei lubay sui plu lao docha, e sam-taimei hevay fobiindi deslube kontrau le plu yungi. El majburay elci chie en le kukey e gune sen stope. Inter altri del’s, ti-ci desfelis kinda musay goe cherpe akwa, du ves kadi dey, en tre dali lok, e bringe ful gran kruge al dom.

Serten dey, kuan el binay apud le surse, lay ad el povri gina, kel pregay den el dae ad el por pie. “Tre yaoshemei, mei hao madam”, shwoay le jamili gela. Ed el tuy woshay sui kruge e cherpay akwa en le max klini lok del surse e brinay ol al gina, dum suporte le kruge, por ke le gina mogeu pie plu byenei. Kuan le hao gina kalmigay sui pyase, el shwoay al gela: “Tu es tal jamili, tal karimi e tal honesti, ke me muse fae a tu done” (nam el esay feya, kel prenay sur su le forme de povri gina vilajan, por vide kual gran eseray le latifes de ti-ci yungeta). “Me fae a tu done”, duray le feya, “ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o flor o yuwel.”

Kuan ti-ci jamili gela lay en le dom, sui mata ofensay el pro rilae tal tardei del surse. “Pardoneu a me, mata”, shwoay le desfelis gela, “ke me restay tal longei”. E kuan el shwoay ti-ci worde’s, eksaltay den sui muh tri rose, tri perle e tri gran diamante. “Ko me vide!”, kray elui mata kun fuli gran admire. “Sembl a me, ke den elui muh eksalte perle’s e diamante’s! Den ko co lae, mei docha?” (Co esay unti ves, ke el namay el sui docha). Le desfelis yungeta rakontay ad el naivei omni to, ko ad el eventay, e, dum ke el shwoay, lway den sui muh tre muchi diamante. “Se talei”, shwoay le mata, “me muse sende ad la mei docha. Mariu: kaneu ko ekgoe le muh de tui sista, kuan el shwo; ka no esere priati a tu heve tal sam kapables? Tu muse nur goe cherpe akwa en le surse; e kuan povri gina pregeray den tu pie, tu daeray ol ad el latifei.”

“Esere tre jamili”, jawabay deslatifei le docha, “se me goere al surse!” – “Me yao ke tu goeu ad la”, shwoay le mata, “ed goeu tuy!”. Le docha goay, ma sen stope murmure. El prenay le max jamili kruge ek argente, kel esay en le dom. Apen el atenay le surse, el viday madam, tre richei klaidizat, kel ekgoay le shulin e pregay el dae pie ad el (el esay le sam feya, kel prenay sur su le form e le klaide’s de prinsa, por vide, kual gran eseray le bades de ti-ci gela). “Ka me lay ci”, shwoay ad el le deslatifi e garwi gela, “por dae pie a vu? Sertei, me portay spesiali kruge ek argente por to, por dae pie a ti-ci madam! Yen mei opine: vu ipsi preneu akwa, se vu vol pie.” – “Tu totei no latifi”, shwoay le feya sen ire. “Nu, pro ke tu es talei servemi, me fae a tu done, ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o serpent o bakak.”

Apen elui mata viday el, kwestay el: “Nu, mei docha?” – “Ya, mata”, jawabay ad el le deslatifa, dum eklanse un serpent ed un bakak. – “Ho, swarga!”, kray le mata, “ko me vide? Elui sista kulpe pri co omni; me pageray ad el pri co!” Ed el tuy lupay por bate el. Le desfelis yungeta eklupay e ahfay su en le max blisi shulin. Le son del rego, kel rilay den shikare, mitay el; e pos vide, ke el es talei jamili, il kwestay el, ko el fae ci, totei sol, e pro ko el plake. – “Ho, ve, sinior, mei mata exilay me den dom”. Le regido, kel viday, ke den elui muh ekgoay kelki perle’s e kelki diamante’s, pregay den el, ke el shwoeu ad il, den u co lae. El rakontay ad il sui tot aventur. Le regido, kel kauluay, ke tal kapables heve plu gran valor, kam omni kose, kel on mogere dae kom dot ad altri dulha, duktay el al palas de sui patro, le rego, u il gamay su kun el. Ma pri elui sista, nos moge shwo, ke el bikamay talei deslubindi, ke elui propi mata exilay el den su; e le pitindi gela, pos goe ed goe, ci e la, sen finde ul jen, kel yao aksepte el, sunei mortay en angul de shulin.