Category Archives: Blog de Rosto

Nova forum pri auxlinguas, che "Discord"

Rosto:

Al-qual homes ha krea diskusiones pri auxlinguas che un servise por komputoral luderes. Yo no save, pro quo it es ibe, ma it es interesiva: por multa auxlinguas it es kreata aparta fadenes, ili mem kreava it por Sibelingua e Populido. Isto es hike:

https://discord.gg/tuDGx6

Regretable, li diskusiones no es nur in auxlinguas, ma anke per naturala linguas. Ma diskusiones per auxlinguas anke prezenta.

Numero 29 de jurnal POSTA MUNDI

Rosto:

Quankam in recenta yares nova numeres de jurnal POSTA MUNDI apara rare, praktikale un foy in un yare, ma ili apara. Nova numero es 29.

Voyaje al Ponte del diablo, e, vice verse, a un ciele, diskurso pri morto e komunikacione kun spirites, Shava alfabete e altra temas in li nova numero.

Dekargar hike li nova numero:

posta_mundi_29.pdf

Apropo, hay nova ret-situe por li jurnal:

jurnal.postamundi.org

Eskapism e prokrastinacia

Rosto:

Olim sat aktiva che l’ interlinguistik socie, per internet, yo nun prefera no expozar me, eskapar aktivitate koncernu auxiliara linguas. Ki save me, ol save, ke yo vive in Rusia, e ipsa es rusa. Dum lasta yare, e in nuna tempe mei lande experienta certena desfacilitate in externa politika. Isto no aga kom reala problemes por nosi popule, yen ke, in Ukraina on have reala problemes. Noi hike in plu parte forsan pova plendar pri morala problemes, if ali-ki in tote senti lo tale. De altra flanke, on no pova dir, ke problemes es tote illuzora, pro ke lo existe tal reala kozes, konosata kom oxidentala sankcies kontre Rusia, e anke Rusia faceva certena pases kel es perceptata kom aneksia e agresia. Yo konscia, ke de hike, de interne, e de externe kozes aspekta diferente. Por komprener me on bezona viver hike, e yo no espera eser kapabla explikar ali-ko. Ergo, diskutar pri tal temas yo no have dezire.

Per se, interlinguistes inklina eser anarkistes e kosmopolites. Tamen, pura idea es un koze, e in realitate lo es desfacila pretender ke nul-ko speciala eveni. Antropes che l’ grupe Posta Mundi, ube yo es un membre, certe nun pensa, ke yo es un non-serioza persona, tala, kel promesa e no face, e kel ache abandonava li tota afere. Ma li koze es, ke yo no save, ko facer. Yo funkcionis kom chef-redaktor del jurnal “Posta Mundi”, ma nun yo ja no senti me eser neutrala persona por kontinuar. Diversa parlo kontre Rusia es nun perceptata da me kun dolor. Yo save, ke che interlinguistik socie antropes ili omna es bona. Ma li globala negativa etoso prema.

Frekuente yo nun pensa, ke morgim kozes devenira altra, e omno esera plu facila per se ipsa. Plu bona es simple vartar. Ma morge veni e deskovra se eser li sama hodie kuala hiere, ve. Prokrastinacia, tala tu es. Politik situacione es hodiala, e interlinguistika es eterna, do forsan hibernar self til altra epoke? – E trovar self stranjera ibe, a-ha.

Mei nov son-albom "Sekay Til"

Rosto:

Vizita mei nov son-albom “Sekay Til”. It kontene 10 son-dosieres, ye 2-3 sekundes kata. Yo espera, ke in future li kolekcione esera plu multa. Kata dosiere kontene du vortes in du linguas. Li vortes es pronunciata in majoritate da robotes, e forsan kelka da homes. Li omna pronuncies es autentik apartenanta a su linguas. Fontes del sone es: tradukator de Google, Oddcast, Wiktionary. Ista albom es kolekcione de maxim bona similitate in sone e sense da pares de vortes kels es etimologie nedependanta. Per se ipsa it es tre impresiva, if vi komprene li teoria de isto.

Mesaje da Partaka pri unesma "IAL-maraton"

Rosto:

Mesaje da Partaka (tradukata a Sibelingua):

Kara amikes e koleges in li tota munde,

It pleza a me informar vos, ke, dum ista seman-fino (21ma e 22ma de decembre), omna IAL-uzantes es invitata vizitar e mem partoprenar per su mesajes nosi unesma IAL-maratono che l’forum posta_Mundi. Omnes pova e darfa skriber per su preferata neutrala IAL (internacionala auxiliara lingua). Che posta_Mundi no es permisata mesajes skrita per lingues teritorial. Adavane, kolegaro! Noi omna esera in posta_Mundi por interkomunikar e interkomprener per nur nosi diferenta (ma posible simila) IAL-sistemes, de pos li nokto-mezo (00:00 h. GMT) de venerdi a saturdi, e dum li tota seman-fino. Vi omna es bonvenanta! (Partaka)

groups.yahoo.com/group/posta_Mundi

Agni Yoga pri lingua mundi

Rosto has posted an article:

Lingua mundi neevitabla es in evolucione. Yusta es serchantes del comuna lingua.

“Agni-yoga”, 19

yare 1929

Anciena es revo pri lingua mundi. Nur per tala maniere es posibla guardar purese de omna linguas. Kada home pova saver su lingua o mundial, tale on pova trovar maxim bona forma por homal relaciones. Homes no comprene, ke rompar lingua es crimino, pro ke multa radikes in su sono have profunda signifiko.

“Superterestrial”, 49

yare 1937

Un tache pri Blis-simbolika

Rosto has posted an article:

Ista tache eseva che VIII Internacional Olimpiada pri Linguistika in Stockholm, in 2010.

Es tri enigmates pri Blis-simbolika:

1) Yen signifikos del ideogrames:

talia; activa; malada; labies; activitate; suflar; occidentala; gaya; plorar; salive; respirar.

Ko es ko?

2) Quala do es signfiko del sequenta ideogrames (es conosata, ke du ideogrames have sama signifiko):

3) Quale scrir in Blis-simbolika:

(18) aere; (19) corpe; (20) levar (se); (21) oriente; (22) trista?

Yo descovris isto hike: http://elementy.ru/problems/28

Interlinguistik tradukcional reley

Rosto has posted an article:

Interlinguistik tradukcional reley (relay, relé, relais), altra variante de nome: interlinguistik tradukcional estafete (stafeto). Isto es un lude de cateni traduko. Un texte es tradukat plurfoy per diversa tradukistes a diversa linguas, in nosi caze esera uzata nur artificial linguas. Eske li original texte esera chanjat multe o no? Noi plana far tal experimente. Versimile, noi comensos e finos per Idiom Neutral. If vi vole participar o diskuter, vi pova scrir hike in blog (in auxiliara artificiala linguas), o in sequenta discusiones:

posta_Mundi: http://es.groups.yahoo.com/group/posta_Mundi/message/12807

Novial: http://tech.groups.yahoo.com/group/novial-discussion/message/2093

Interlingua: http://www.interforo.org/viewtopic.php?f=19&t=26146

Esperanto: http://www.ipernity.com/group/eliroamikoj/discuss/146245

Occidental: https://www.facebook.com/groups/403123056383240/

anke esera plusa lokes.

Li texte che l' frontispicie de posta_Mundi

Rosto has posted an article:

Yo lektis per mei voke li texte del frontispicie del forum posta_Mundi che Yahoo:

http://es.groups.yahoo.com/group/posta_Mundi/

Vi pova askoltar it hike.

Li texte es yena (cazim it esera chanjata in future e vi no povos lektar it ibe):

Maxim kordial BONVENO aden posta_Mundi!

Sia cordialissimo BENVENITE! Plej koran BONVENON!

IDO, INTERLINGUA, ESPERANTO,

INTERLINGUE, NOVIAL, GLOSA, MONDLANGO, LFN…

BONVENIT! BONVENIO! BENE-VENI! BONVENEZ! BON VENI!

Yen forumo internaciona havanta por skopo divenar renkontreyo ed interkomunikilo

por omni qui uzas e defensas la LIA (Linguo Internaciona Auxiliara o Helpanta).

Che posta_Mundi NE aceptesas mesaji skribita per lingui natural, ma NUR olti

qui skribesas per le mencionita LIA od irg altra simila linguo internaciona helpanta.

Ni montrez quon ni facas e ni demonstrez qui ni esas!

Ecce un foro international que ha como scopo devenir un puncto de incontro e un medio

de communication pro omnes qui usa e defende le LIA (Linguas International Auxiliar).

In posta_Mundi nos NON accepta messages scribite per linguas natural, ma SOLMENTE

illos que es scribite per le mentionate LIA o per qualcunque altere affin lingua auxiliar international.

Que nos monstra lo que nos face e que nos demonstra lo que nos es!

Jen internacia forumo celanta farighi renkontighejo kaj interkomunikilo por chiuj kiuj

uzas kaj defendas la LIA (Internaciajn Helplingvojn).

Che posta_Mundi ni NE akceptas mesaghojn skribitajn per naturaj lingvoj, sed NUR

tiujn skribitajn per la menciitaj LIA au ajna simila internacia helplingvo.

Ni montru kion ni faras kaj ni demonstru kiuj ni estas!

Un problema kun posta Windows Live, solvo.

Rosto has posted an article:

It esev Windows 7. Yo desfelisim activizav autonoma mode in li postal programa Windows Live. Ke multa esev mei admiro, kande yo no sucesav livar autonoma mode, mem pos restarto del computer! Kuale do recevar posta?

Pos serchar in Internet li solvo esev rapide trovata:

on bezona entrar Internet Explorer e desactivizar autonoma mode ibe. Pos ista ago, per magik maniere, anke posta Windows Live comensa laborar normale. Es stranja, ma tale to funcciona.

Yo custumale no uza Internet Explorer, ma vice to yo uza Firefox. Pro to kande yo entrav Internet Explorer, yo decomense no comprenev, kuale livar autonoma mode. Felisim, kande yo probav entrar un pagina in internet, Internet Explorer livav autonoma mode automatikale.

Forsan, vi anke pova dir, ke nur idiotes uza Windows Live. Nu, yo save, tamen yo ja acustumav a it, e ibe es mei arkive de letres… Pro pigrese yo no chanja li postal programa.

-

Morge li 21 de decembre

Rosto has posted an article:

Nu, yen veni li famoza die, de kel multa homes expecta apocaliptik eventes, li Finis Mundi, o li comense de Nova Era. Kande multa homes varta un die, multe parla pri it… tal die pova eser sentit kom un feste venianta, kuaze Nova Yare o alko kuale to. Kuankam… in tala dies, kande multes expecta Finis Mundi, custumale multa fanatik suecideres ocida se. Certe, in ista foy anke tal coze evenira. Isto deve eser chagreninda e diminuar sente festal. De altra later, yo no save ta homes, kel ocidera se morge, yo no vide les, pro ko yo vud destranquiliga me pri les?

Antidepresantes

Rosto has posted an article:

Che nosi lokal radio yo hodie audiv, un psikologiste parlav pri problema de suocides inter pueres. Ta problema ipsa es tre komplika e serioza, ma yo skribe pri altra afere. Yen ke, li psikologiste multe parlav pri labore psikologial, ma in un momente il div, ke ili dona antidepresantes a pueres kun serioza depresia, e ke isto helpa diminuar quanto de suocides. Il dira, ke ta antidepresantes es mola e sindanjera. Li medikistes fara, ko ili pova por solvar li problema, forsan ili es yusta. If plu bona decide no es trovebla, on uza lo atingebla.

Yo scribe nun pri antidepresantes. Multega adolta homes, precipue che occidente, conscientim uza antidepresantes. Multes es mem fiera pri to, kuaze: “Yen, kuala activa e desfacila es mei vita, yo mem no pova evitar manjar antidepresanta medikamentes.” Li fabricantes de ta substancias aserta, ke lesi remedie no es domajiva por sano e no provoka dependese. Forsan isto es tala. Anke, sindubitable antidepresantes es plu bona kam alcohol o droges. E tamen eske antidepresantes es bona decide por solvar vosi psikologial problemas? Nu, segun semblo multes es contenta, sequim it solva lesi problemas.

Yo pensa, in li vita es importanta por nos realizar nosi propra individualitate. Agar in li vita kun clara consciencie. If un home chanja su consciencie per antidepresantes, eske complete ol ipsa aga in su vita? No, partiale kemia aga vice lu. Talmaniere ol dare controle super lui activitate a forces de elementes, segunvole ol deminua liberitate de su spirite. Tale, li tema de antidepresantes es un tema spirituala. If un home vole por se maximala spirituala liberitate, ol evita antidepresantes e altra kozes capabla artificiale chanjar stando de consciencie.

Le novi veste's del imperiestro (Populido kun son-dosiere)

Rosto has posted an article:

da H. C. Andersen

Ling: Populido

Version en Populido: PARTAKA

lektet da Rosto.

Yen ke, multi yar pre nun, esay imperiestro, kel tantei prizay novi veste’s, ke

lu spensay sui tot pekunie por orne su. Lu no susiay pri sui soldats, pri le

teatre; lu preferei promenay en vetur por montre sui novi veste’s. Lu abay

redingot por omni hor del di, e sam kam on dice pri rejo, ke lu es en

konsilistar, ci on semprei dicay: “L’imperiestro es en le vestey.”

En ti gran urbe, u lu habitay, on amuzay su tre briskei; omni-di arivay la multi

stranjer. Certen-di, arivay ankei du tromper. Lus dicay, ke lus es texer e save

texe le max bel stof. Le kolor e le desegnur no nur esere penseblei bel, ma le

veste’s ek tal stof abere l’admirindi kuales, ke ols esere no-videbli da omni

hom, kel no es apti por sui ofisie o kel es tro stulti.

“To ya esere pompozi veste’s”, pensay l’imperiestro; “se me metere ols, me ya

povere deskovre ti homs en mei imperie, kels no es apti por l’ofisie, kel lus

okupe; me povere dicerne le saje’s den le stulte’s! Ya, ti stof muste kuik ese

texat por me.” E lu donay al trompers inisial pekunie por ke lus komenseu sui

labor.

Lus ank instalay du texe-mashin e simulay labor, ma lus abay nul koz en le

mashins. Audasiozei, lus petay le max eleganti silk e le max pur or; lus depozay

omni to en sui propri poshe’s e laboray an le vakui mashins til tard en le

nokte.

“Me volere ya saveske kualei lus progrese pri le stof”, pensay l’imperiestro. Ma

lu sentay su kelket opresat, kuan lu imaginay, ke ti, kel es stulti o no-apti

por sui ofisie, no pove vide olti. Lu opinay, ke lu adverei muste time nul koz

por su ips, ma, mem talei, lu preferay, untei, sende altri hom por vide kual

stande l’afer.

Omni hom en le tot urbe saveskay kual aparti efikives abe le stof, ed omne’s

esay kuriozi deskovre kuantei no-kompetenti o kuantei stulti es lusi vicins.

“Me senderay mei honest oldi ministro al texers”, pensay l’imperiestro. Lu save

max bon judike pri le stof, nam lu abe sagasie, e nul hom es plu apti por sui

ofisie kam lu!”

Do, le bon oldi ministro eniray le salon, en kel le du tromper siday e laboray

an vakui texe-mashins. “Gran Deu!”, pensay le ministro ed apertay bruskei sui

okle’s; “me ya pove vide nul koz!” Ma lu no dicay to.

Le du tromper pregay lu afablei proximeske, e kestionay lu, ka l’ desegnur e le

kolors no es bel. Lorei, lus indikay vers le texe-mashins, e le kompatindi oldi

ministro duray vastei aperte le okle’s; ma lu povay videske absolutei nul koz,

nam nul koz esay la. “Gran Deu!”, lu pensay, “ka posibli, ke me stulti? Me

kreday nul-tempei to, e nul hom darfe saveske to. Ka me no esere apti por mei

ofisie? No, me no pove narasie, ke me no sucese vide le stof.”

“Nu, ka vu dice nul koz pri co?”, un del texers kestionay.

“Ho, ol es belegi, ravisanti!”, responday l’oldi ministro dum spekte tra sui

binokle. “Tal desegnur e tal kolors! Ho, ya, me diceray al imperiestro, ke ol

tre pleze a me.”

“Nu, to joyige nos!”, dicay le du texer, e lus kualifikay le kolors ed explikay

l’extraordinari desegnur. L’oldi ministro tre atensiay, por pove repete lo sam,

kuan lu retroveneray al imperiestro; e talei lu facay.

Nun, le trompers petay plu multi pekunie, silk ed or, to ko lus asertay bezon

por dure texe. Lus iter depozay omni to en sui propri poshe’s; no mem un fil

venay ad en le texe-mashins; ma lus duray labor an le vakui mashins, kual til

nun.

L’imperiestro, pos kurti tempe, senday altri honesti politikisto por ke lu

regardeu kual stande l’afer texal, e ka le stof bald eseray pronti; eventay sam

kam l’altri foy; lu regarday e regarday, ma, ultrei le texe-mashins, nul koz

esay la, do lu povay vide nul koz.

“Ka co no es bel stof?”, le du tromper kestionay, dum ke lus montray ed explikay

le belegi desegnur, kel tot no existay.

“Me no es stulti”, pensay le vir, “do, es mei bon ofisie, por kel me no es apti.

To ya es sat komik, ma on darfe perceptige to da nul hom.” E talei, lu lauday le

stof, kel lu no viday, ed asertay a lus sui joy pri le bel kolors e le belegi

desegnur.

“Ho, ya, ol es tre ravisanti”, lu dicay al imperiestro.

Omni hom en l’urbe parlay pri l’ belegi stof.

Nun, ankei l’imperiestro volay ipsei vide ol, dum ke ol es ankor en le

texe-mashin. Kun le toti trup den kortans, kel inkluzay le du honesti

politikisto, kels pre ja esay la, lu iray al du ruzosi tromper, kels nun texay

vervozei, ma sen fibre e sen fil.

“Ka co no es belegi?”, dicay le du oldi politikisto, kel ja esabay la. “Videu,

sinioro! Kual desegnur! Kual kolors!” E lorei, lus indikay vers le texe-mashin,

nam lus opinay, ke altri homs, posiblei, povere vide le stof.

“Ko?!”, pensay l’imperiestro, “me vide totei nul koz! To ya terorigivi! Ka me

stulti? Ka me no-apti por ese imperiestro? To esere lo max terorigivi, ko povere

evente a me.” … “Ho, ol es tre bel”, lu dicay; “ol merite mei max alti

aprobe!” E lu kontentei inklinay le kap e kontemplay le vakui texe-mashin, nam

lu no volay agnoske, ke lu vide nul koz la.

Le toti eskorte, kel lu abay che su, spektay ed spektay e no viday plu multe kam

omni altre’s, ma lus dicay sam kam l’imperiestro:

“Ho, co es tre bel!” E lus konsilay a lu mete ti-ci belegi novi veste’s,

unti-foy, okazionei del nexti gran procesion. “Ol es belegi, minion, ecelanti!”,

on auday den bok a bok; on evidentei, omni-lok, kordialei joyay pri to, e

l’imperiestro grantay al trompers le titul “imperiestral korte-texers”.

Dum le toti nokte pre l’ matin, en kel devay evente l’ procesion, le trompers

vigilabay ed acendabay dei-sis kandel. On povay vide, ke lus esay plen okupat

por prontige l’ novi veste’s del imperiestro. Lus agay kuazei lus prenay le stof

den le texe-mashin, lus tranchay per gran cize’s tra l’aere, lus sutay per aguls

sen fil, e lus finei dicay: “Nun le veste’s es pronti!”

L’imperiestro ipsi venay ad la kun sui max eminenti nobels, e le du tromper

elevay un brakie, kuazei lus tenay ul koz, e dicay: “Videu! Yen le pantalon! Yen

le redingot! Yen le mantel!” e talei plus. “Ol es tam lejer kam tel araneal; on

devere pense, ke on abe nul koz an sui korpe; ma yen ke, precizei, to es le

beles de ti-ci veste’s!”

“Ho, ya!”, dicay omni nobels, ma lus povay vide nul koz, nam nul koz esay la.

“Plez nun degne, sinior imperiestro, desmete vui veste’s!”, dicay finei le

trompers; “lorei, nos vole mete a vu le nove’s, ci, avan le gran spegle!”

L’imperiestro desmetay sui omni veste’s, e le trompers simulay mete a lu omni

pese del novi veste’s, kel esay pronti, e l’imperiestro turnay su avan le gran

spegle.

“Ho, kuantei bel ols orne! Kuantei beleg ols fite!”, dicay omne’s. “Kual

desegnur! Kual kolors! To es ya charmanti kostum!”

“Exterei, on varte kun le baldakin, kel on deve porte superei den vu, sinioro,

dum le procesion”, anunsiay le ceremoniestro.

“Videu! Me pronti”, klamay l’imperiestro. “Kad ol no fite bon?” E lorei, lu

turnay su iter vers le spegle, nam oportay semble kuazei lu adverei kontemplay

sui ornive.

Le chambelans, kel devay porte l’ tranaje, sizay vers le sul, kuazei lus levere

l’ tranaje; lus iray ed agay kuazei lus tenay ul koz en l’aere; lus no audasiay

montre, ke lus povay vide nul koz.

Talei, l’imperiestro ekiray en procesion sub le belegi baldakin, ed omni hom sur

le strade e dop le fenestre’s dicay: “Ho, Deu! Kuantei no-kompareblei belegi es

le novi veste’s del imperiestro! Kual tranaje il abe an le veste! Kuantei bon ol

fite!” Nul hom volay perceptige, ke lu vide nul koz, nam, ti-kazei, lu no esay

apti por sui ofisie o lu esay tre stulti. Nul-tempei pre, novi veste’s del

imperiestro trovabay tant aplaude.

“Ma il ya metay nul koz!”, finei dicay mikri infante.

“Gran Deu, audeu le naive!”, dicay le patro. Ed unu susuray ad altru to ko

l’infante dicabay.

“Ma il ya metay nul koz!”, finei klamay le tot popul. To emosiay l’imperiestro,

nam semblay a lu, ke lus esay justi; ma lu pensay:

“Nun, me muste kompletige l’ procesion!” E le chambelans iray ankor plu severei

e portay le tranaje, kel no existay.

Piraha lingua

Rosto has posted an article:

Traduko del lingua Rusi de: http://www.pravda.ru/science/useful/16-05-2012/1115100-piraha-0/

Li tribe de indijenes americani admiriga scientistes. Li lingua del tribe, kel es li sola viventa ex Mura familie de linguas, contredicta moderna linguistik teorias. No havente conceptes de parentese, de “hiere” e “morge”, no uzante conto e cambiante su nomines pos kada kelka yares, Piraha vive e senti se un felisi popule.

Li Piraha lingua rompa (segun li opinione de Daniel Everett — R.) argumentes da Noam Chomsky pri universala gramatika, ke li structuras de linguas sur Tera es determinata dal comuna structura de cerbe. Li Piraha lingua no es simila mem a un ex altra existenta linguas. E til tanta grade, ke traducar mem simpla textes e kada-diala dialoges de ta lingua e al lingua es tre desfacila.

Li kada-diala vita e lingua confuziga anke mentes de altra linguistes. Yuste ili considera, ke lingua es li instrumente de comunicacione e musta reflecter almene bazala fenomenes de homala cultura. Ma Piraha no have, kuale to sembla a Europeanes, multa bazala conceptes, nek in lingua, nek in cultura.

Kuale scientistes ipsa agnoska, in ista lingua “manka ta elementes, sin kel efectiva comunicacione sembla non-posibla”. Malgre to, Piraha efective comunica inter se e standa bone. Al munde Europei li Cristiani misioner Daniel Everett racontav pri isto. Tri dek yares ante nun linguiste, antropologiste e profete del Parlo Dei — Daniel Everett comensav li voyaje a rivere Maisi in Brasilia, por livrar credo Cristiani al lokala tribe nominata Piraha.

Li religiala misione de Everett esev complete dessuccesi. Traduko de Evangelie da Mark tote no impresav ta antropes. Ma dum comunicacione e vivo kun les Everett saveskav tante multa nova e non-imaginebla, ke in prim, il divenav agnostik, e duesme, comensav dubitar pri moderna linguistik teorias. Dunc, kuala es ista tribe ex jungle Brasilii, kel pova far misioner non-credule, e igar linguistes revisar bazal teorias de su sciente?

Desfacilitates de Everett koncernu tractada del Sancta Scribo comensav nemediate, kande il comensav racontar pri ages de Iesus. Sovajules fav multa questiones, ma no pri benignese e sajese Dei, ma pri detalies plu practicala. Ili esev interesata, de kuala altore Salvator esev, de kuala color esev lei pele, e lo maxim importanta — ube Everett divenav personale conosata kun le? Pos ke konfuzata Everett agnoskav, ke personale il no incontrav Domino, ta antropes semblav eser tote desinteresata. “Tu nulkande videv le, dunk pro ko tu raconta it a nos?” – un ex li ascoltantes div.

Yen ke, Piraha no have kustume racontar pri ko ili no videv ipsa. (Everett posim nominav les “extremala empirikes”, it es antropes kel apoga se excluzive a su experiencie). In lesi lingua gramatik construcciones manka por formir indirecta parlo.

Plu tarde, altra scientiste, Uli Sauerland, ex Berlini Centre de Generala Linguistika, probav refutar ta concluzione de Everett. Dum un experimente Sauerland ludev un ago ante li tribanes: un actore prenev un koze celanta da altra actore (exemplim, papaya o nute) e re-celav it. Duesma actore stav kun ocules covrata e no videv li ago. Li spectatores esev questionata, ko eveniv. Segun Sauerland, on darfa tradukar lesi sentencies kuale: “Oope pensa, ke li nute es sub li folie banani. Actuale, it es sub li corbe”. O tale: “Oope no save, ube es li nute”.

Tamen Everett, kel nun labora in li universitate in Bently (USA), radikale no consenti kun li interpretacione de su colege. Il opiniona, ke li sentencies deve eser tradukata tale: “Nute es sub folio banani. Oope pensa tale”. O: “Ube nute? Oope no save”.

Li desfacilitate es, ke Everett e su marita es factim nura antropes keles longatempe vivev kun Piraha. (Li misioner kun su marita sep yares vivev in li tribe). “Noi apoga nos al concluziones de un sola antrop”, — altra exploratores agnoska. Uli Sauerland, kel comensav explorar li cultura de Piraha, nomina les tre primitiva popule.

Tamen, to dependa de vidpuncte. Certena adeptes de spiritual practikas, kel streba eser “hike e nun”, pova lernar de ista sovajeres viventa in hutes e no saventa scribo nek conto. Custumes de Piraha es kuaze vivo de pueras kel vive autonome ye vacancies someri. Ili dormi nemulte, no in nokte, ma neregulare. “Li tota vilaje dormeskav” – tala fraze no es aplikebla. Dormio es fragmentara, ye 20-30 minutes, apogante se a mure de palmi hute o sub arbore. Maximume ili dormi un o du hores, in irga tempe. Pos avigilar ili ire chasar o babila, rida, manufacta alko, dansa apud fayre, lude kun infantes o hundes.

“Saluto”, “danko”, “adeo”, “pardon” – tala expresiones de politese no existe in li lingua de Piraha. Antropes del granda munde uza tala vortes por demonstrar bona relates e atencione. In li tribe ex 300 antropes omnes es bone conosata e no dubita pri reciproka amo e accepto. Politese es laterala efecte de reciproka desfido, Everett dire. Piraha no have tala sente.

Ista antropes preske no have conceptes de parentese. Ili have nur tri paroles relatanta: “genitor” (nedependante, ka patre o matre), “filio” e “sibling”, anke nedependante, ka frato o sestra. Altres es simple membres del tribe. Anke ili kelka foy durantu su vivo cambia su nome. Ili considera, ke bebe, infante, puere, adulte, olda es diferenta antropes. Meze, Pirahas cambia su nome un foy in sis-sep yares, por kada evo ili have su coleccione de nomes, tale ke per nome on pova judikar pri antrope de kuala evo es dita.

Ili chasa e colecta nur tante kuante es suficianta por un die. Ili no fare reserve. Toto es distribuata por omnes, concepte de privata posedo no existe, isto nule es utila, distribua e manja, nul problemas. Forsan pro to Pirahas no have vortes por conto. Ili no es unika tribe kel no pova contar.

Pirahas tamen mem no comprende ipsa concepte de conto. In lesi lingua no existe mem distingo inter singulare e plurale. Piraha nur have du vortes por kuanto: “kelka” (cirkum de un objecte til kuar) e “multe” (cirkum plu kam kin objectes).

E esforcies instructar les pri conto esev sin-succesi. Durantu ok monates li tribe diligente expediv su filies a “blanka antropes”, ma rezultates de studio esev tre modesta. Finfinale nulki ex les sucesav contar til dek, e adicione esev tro sofistikata operacione por les. Li disciples mem no videv diferencie de un grupe ex kuar obbjectes e altra ex kin objectes, por les li amba esev egala.

Diferencie inter “tote” e “parte” anke no existe. In li lingua de Piraha no existe vortes “tota”, “omna”, “parte”. If membres del tribe kurav natar in li rivere, li raconte esera tala: “A. ir natar, B. ir, C. ir, multa piraha ir natar”.

No existe anke vortes por colores. Nur du vortes es: “hela” e “obscura”. Forsan ili plu estima nemediata percepto kam vortes.

Ili no have sente de proporcies, de mezuro. Comerciantes, kel desde fine de XVIII secul cambiav kozes kun li lokala popules, admirav: Piraha povav adportar du plumes de papageye e demandar li tota vares del nave, in altra foy cambie alko granda e chera Piraha demandav nur un gluto de vodka. Everett explika ta fenomene tale ke Piraha vive “hike e nun”. Lesi penso e senso es orientata a nemediata impreso. If ili no vide alko o no audi de un atestante, isto no existe por les.

Pasata tempe anke no es signifikanta por les. Piraha have tre poka mites e tote no have concepte de historia del tribe. Genitores no raconta pri aves e preaves. Konduto e lingua del tribe es concordanta kun conclusiones de Everett. Ma antropologes no es consenti inter se pri estimacione de tala stile de vita.

Siore Sauerland considera lesi cultura kom primitiva. Ya, ili no pova contar, nek, compreneble, scrir e lecter, ili expresa se primitive, no pensa pri future, ili es no instructebla. Tamen Daniel Everett expresav su opinione in li titole de su libre: “Li maxim felisi popule del monde: sep yares in Amazonia kun Piraha”.

Il opiniona, ke li vita de Piraha harmoniale concorda lesi besones. Ili no besona far reserves por future: che les colda vintre no eveni. Separar “mei” e “aliena” objectes anke no es besonata. Segun Everett, Piraha no save multa fobies e zorges tormetanta moderna antropes del “granda munde”. E ili no vole haver to.

"Le feya", Populido + Lingwa de Planeta

Rosto has posted an article:

Noi continua experimentes pri hibridi artificiala linguas. Nun isto es gramatika de Populido e vortare de Lingwa de Planeta

Yen ke widuwina hevay du docha. Le plu lao esay tal simil al mata per sui karakter e fas, ke omni jen, kel viday el, mogay dume, ke lu vide le mata; els ambi esay tal deslatifi e tal garwi, ke on no mogay jive kun els. Le plu yungi docha, kel esay le fuli portret den sui patro, segun sui karimes e honestes, esay, kromei to, un den max jamili gela’s, kel on mogay finde.

Nam omni jen pinchane lube ti, kel es simil a lu, talei ti-ci mata pasionozei lubay sui plu lao docha, e sam-taimei hevay fobiindi deslube kontrau le plu yungi. El majburay elci chie en le kukey e gune sen stope. Inter altri del’s, ti-ci desfelis kinda musay goe cherpe akwa, du ves kadi dey, en tre dali lok, e bringe ful gran kruge al dom.

Serten dey, kuan el binay apud le surse, lay ad el povri gina, kel pregay den el dae ad el por pie. “Tre yaoshemei, mei hao madam”, shwoay le jamili gela. Ed el tuy woshay sui kruge e cherpay akwa en le max klini lok del surse e brinay ol al gina, dum suporte le kruge, por ke le gina mogeu pie plu byenei. Kuan le hao gina kalmigay sui pyase, el shwoay al gela: “Tu es tal jamili, tal karimi e tal honesti, ke me muse fae a tu done” (nam el esay feya, kel prenay sur su le forme de povri gina vilajan, por vide kual gran eseray le latifes de ti-ci yungeta). “Me fae a tu done”, duray le feya, “ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o flor o yuwel.”

Kuan ti-ci jamili gela lay en le dom, sui mata ofensay el pro rilae tal tardei del surse. “Pardoneu a me, mata”, shwoay le desfelis gela, “ke me restay tal longei”. E kuan el shwoay ti-ci worde’s, eksaltay den sui muh tri rose, tri perle e tri gran diamante. “Ko me vide!”, kray elui mata kun fuli gran admire. “Sembl a me, ke den elui muh eksalte perle’s e diamante’s! Den ko co lae, mei docha?” (Co esay unti ves, ke el namay el sui docha). Le desfelis yungeta rakontay ad el naivei omni to, ko ad el eventay, e, dum ke el shwoay, lway den sui muh tre muchi diamante. “Se talei”, shwoay le mata, “me muse sende ad la mei docha. Mariu: kaneu ko ekgoe le muh de tui sista, kuan el shwo; ka no esere priati a tu heve tal sam kapables? Tu muse nur goe cherpe akwa en le surse; e kuan povri gina pregeray den tu pie, tu daeray ol ad el latifei.”

“Esere tre jamili”, jawabay deslatifei le docha, “se me goere al surse!” – “Me yao ke tu goeu ad la”, shwoay le mata, “ed goeu tuy!”. Le docha goay, ma sen stope murmure. El prenay le max jamili kruge ek argente, kel esay en le dom. Apen el atenay le surse, el viday madam, tre richei klaidizat, kel ekgoay le shulin e pregay el dae pie ad el (el esay le sam feya, kel prenay sur su le form e le klaide’s de prinsa, por vide, kual gran eseray le bades de ti-ci gela). “Ka me lay ci”, shwoay ad el le deslatifi e garwi gela, “por dae pie a vu? Sertei, me portay spesiali kruge ek argente por to, por dae pie a ti-ci madam! Yen mei opine: vu ipsi preneu akwa, se vu vol pie.” – “Tu totei no latifi”, shwoay le feya sen ire. “Nu, pro ke tu es talei servemi, me fae a tu done, ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o serpent o bakak.”

Apen elui mata viday el, kwestay el: “Nu, mei docha?” – “Ya, mata”, jawabay ad el le deslatifa, dum eklanse un serpent ed un bakak. – “Ho, swarga!”, kray le mata, “ko me vide? Elui sista kulpe pri co omni; me pageray ad el pri co!” Ed el tuy lupay por bate el. Le desfelis yungeta eklupay e ahfay su en le max blisi shulin. Le son del rego, kel rilay den shikare, mitay el; e pos vide, ke el es talei jamili, il kwestay el, ko el fae ci, totei sol, e pro ko el plake. – “Ho, ve, sinior, mei mata exilay me den dom”. Le regido, kel viday, ke den elui muh ekgoay kelki perle’s e kelki diamante’s, pregay den el, ke el shwoeu ad il, den u co lae. El rakontay ad il sui tot aventur. Le regido, kel kauluay, ke tal kapables heve plu gran valor, kam omni kose, kel on mogere dae kom dot ad altri dulha, duktay el al palas de sui patro, le rego, u il gamay su kun el. Ma pri elui sista, nos moge shwo, ke el bikamay talei deslubindi, ke elui propi mata exilay el den su; e le pitindi gela, pos goe ed goe, ci e la, sen finde ul jen, kel yao aksepte el, sunei mortay en angul de shulin.