Regretable, li diskusiones no es nur in auxlinguas, ma anke per naturala linguas. Ma diskusiones per auxlinguas anke prezenta.
Category Archives: Blog de Rosto
Numero 29 de jurnal POSTA MUNDI
Quankam in recenta yares nova numeres de jurnal POSTA MUNDI apara rare, praktikale un foy in un yare, ma ili apara. Nova numero es 29.
Voyaje al Ponte del diablo, e, vice verse, a un ciele, diskurso pri morto e komunikacione kun spirites, Shava alfabete e altra temas in li nova numero.
Dekargar hike li nova numero:
Apropo, hay nova ret-situe por li jurnal:
Eskapism e prokrastinacia
Per se, interlinguistes inklina eser anarkistes e kosmopolites. Tamen, pura idea es un koze, e in realitate lo es desfacila pretender ke nul-ko speciala eveni. Antropes che l’ grupe Posta Mundi, ube yo es un membre, certe nun pensa, ke yo es un non-serioza persona, tala, kel promesa e no face, e kel ache abandonava li tota afere. Ma li koze es, ke yo no save, ko facer. Yo funkcionis kom chef-redaktor del jurnal “Posta Mundi”, ma nun yo ja no senti me eser neutrala persona por kontinuar. Diversa parlo kontre Rusia es nun perceptata da me kun dolor. Yo save, ke che interlinguistik socie antropes ili omna es bona. Ma li globala negativa etoso prema.
Frekuente yo nun pensa, ke morgim kozes devenira altra, e omno esera plu facila per se ipsa. Plu bona es simple vartar. Ma morge veni e deskovra se eser li sama hodie kuala hiere, ve. Prokrastinacia, tala tu es. Politik situacione es hodiala, e interlinguistika es eterna, do forsan hibernar self til altra epoke? – E trovar self stranjera ibe, a-ha.
Vesper in august, 2014
Vesperi sune jeta lum a mure.
Lejera ma koldeta vente
promesa vintre de future.
Mei nov son-albom "Sekay Til"
Mesaje da Partaka pri unesma "IAL-maraton"
Kara amikes e koleges in li tota munde,
It pleza a me informar vos, ke, dum ista seman-fino (21ma e 22ma de decembre), omna IAL-uzantes es invitata vizitar e mem partoprenar per su mesajes nosi unesma IAL-maratono che l’forum posta_Mundi. Omnes pova e darfa skriber per su preferata neutrala IAL (internacionala auxiliara lingua). Che posta_Mundi no es permisata mesajes skrita per lingues teritorial. Adavane, kolegaro! Noi omna esera in posta_Mundi por interkomunikar e interkomprener per nur nosi diferenta (ma posible simila) IAL-sistemes, de pos li nokto-mezo (00:00 h. GMT) de venerdi a saturdi, e dum li tota seman-fino. Vi omna es bonvenanta! (Partaka)
Agni Yoga pri lingua mundi
Rosto has posted an article:
yare 1929
Anciena es revo pri lingua mundi. Nur per tala maniere es posibla guardar purese de omna linguas. Kada home pova saver su lingua o mundial, tale on pova trovar maxim bona forma por homal relaciones. Homes no comprene, ke rompar lingua es crimino, pro ke multa radikes in su sono have profunda signifiko.
yare 1937
Un tache pri Blis-simbolika
Rosto has posted an article:
Es tri enigmates pri Blis-simbolika:
1) Yen signifikos del ideogrames:
talia; activa; malada; labies; activitate; suflar; occidentala; gaya; plorar; salive; respirar.
Ko es ko?
2) Quala do es signfiko del sequenta ideogrames (es conosata, ke du ideogrames have sama signifiko):
3) Quale scrir in Blis-simbolika:
(18) aere; (19) corpe; (20) levar (se); (21) oriente; (22) trista?
Yo descovris isto hike: http://elementy.ru/problems/28
Interlinguistik tradukcional reley
Rosto has posted an article:
posta_Mundi: http://es.groups.yahoo.com/group/posta_Mundi/message/12807
Novial: http://tech.groups.yahoo.com/group/novial-discussion/message/2093
Interlingua: http://www.interforo.org/viewtopic.php?f=19&t=26146
Esperanto: http://www.ipernity.com/group/eliroamikoj/discuss/146245
Occidental: https://www.facebook.com/groups/403123056383240/
anke esera plusa lokes.
Li texte che l' frontispicie de posta_Mundi
Rosto has posted an article:
Yo lektis per mei voke li texte del frontispicie del forum posta_Mundi che Yahoo:
http://es.groups.yahoo.com/group/posta_Mundi/
Vi pova askoltar it hike.
Li texte es yena (cazim it esera chanjata in future e vi no povos lektar it ibe):
Maxim kordial BONVENO aden posta_Mundi!
Sia cordialissimo BENVENITE! Plej koran BONVENON!
IDO, INTERLINGUA, ESPERANTO,
INTERLINGUE, NOVIAL, GLOSA, MONDLANGO, LFN…
BONVENIT! BONVENIO! BENE-VENI! BONVENEZ! BON VENI!
Yen forumo internaciona havanta por skopo divenar renkontreyo ed interkomunikilo
por omni qui uzas e defensas la LIA (Linguo Internaciona Auxiliara o Helpanta).
Che posta_Mundi NE aceptesas mesaji skribita per lingui natural, ma NUR olti
qui skribesas per le mencionita LIA od irg altra simila linguo internaciona helpanta.
Ni montrez quon ni facas e ni demonstrez qui ni esas!
Ecce un foro international que ha como scopo devenir un puncto de incontro e un medio
de communication pro omnes qui usa e defende le LIA (Linguas International Auxiliar).
In posta_Mundi nos NON accepta messages scribite per linguas natural, ma SOLMENTE
illos que es scribite per le mentionate LIA o per qualcunque altere affin lingua auxiliar international.
Que nos monstra lo que nos face e que nos demonstra lo que nos es!
Jen internacia forumo celanta farighi renkontighejo kaj interkomunikilo por chiuj kiuj
uzas kaj defendas la LIA (Internaciajn Helplingvojn).
Che posta_Mundi ni NE akceptas mesaghojn skribitajn per naturaj lingvoj, sed NUR
tiujn skribitajn per la menciitaj LIA au ajna simila internacia helplingvo.
Ni montru kion ni faras kaj ni demonstru kiuj ni estas!
Un problema kun posta Windows Live, solvo.
Rosto has posted an article:
Pos serchar in Internet li solvo esev rapide trovata:
on bezona entrar Internet Explorer e desactivizar autonoma mode ibe. Pos ista ago, per magik maniere, anke posta Windows Live comensa laborar normale. Es stranja, ma tale to funcciona.
Yo custumale no uza Internet Explorer, ma vice to yo uza Firefox. Pro to kande yo entrav Internet Explorer, yo decomense no comprenev, kuale livar autonoma mode. Felisim, kande yo probav entrar un pagina in internet, Internet Explorer livav autonoma mode automatikale.
Forsan, vi anke pova dir, ke nur idiotes uza Windows Live. Nu, yo save, tamen yo ja acustumav a it, e ibe es mei arkive de letres… Pro pigrese yo no chanja li postal programa.
-
Morge li 21 de decembre
Rosto has posted an article:
Jurnal POSTA MUNDI 18
Rosto has posted an article:

Nun it es excargebla che:
http://postamundi.wikkii.com/w/images/postamundi/uploads/a/a3/Posta_mundi_18.pdf
e
http://enioni.narod.ru/jurnal/posta_mundi_18.pdf
Li numero 19 del jurnal POSTA MUNDI esera du-monati, de “august-septembr”. Segun plane it deve eser preta in fine de septembr.
Antidepresantes
Rosto has posted an article:
Yo scribe nun pri antidepresantes. Multega adolta homes, precipue che occidente, conscientim uza antidepresantes. Multes es mem fiera pri to, kuaze: “Yen, kuala activa e desfacila es mei vita, yo mem no pova evitar manjar antidepresanta medikamentes.” Li fabricantes de ta substancias aserta, ke lesi remedie no es domajiva por sano e no provoka dependese. Forsan isto es tala. Anke, sindubitable antidepresantes es plu bona kam alcohol o droges. E tamen eske antidepresantes es bona decide por solvar vosi psikologial problemas? Nu, segun semblo multes es contenta, sequim it solva lesi problemas.
Yo pensa, in li vita es importanta por nos realizar nosi propra individualitate. Agar in li vita kun clara consciencie. If un home chanja su consciencie per antidepresantes, eske complete ol ipsa aga in su vita? No, partiale kemia aga vice lu. Talmaniere ol dare controle super lui activitate a forces de elementes, segunvole ol deminua liberitate de su spirite. Tale, li tema de antidepresantes es un tema spirituala. If un home vole por se maximala spirituala liberitate, ol evita antidepresantes e altra kozes capabla artificiale chanjar stando de consciencie.
Le novi veste's del imperiestro (Populido kun son-dosiere)
Rosto has posted an article:
da H. C. Andersen
Ling: Populido
Version en Populido: PARTAKA
lektet da Rosto.
Yen ke, multi yar pre nun, esay imperiestro, kel tantei prizay novi veste’s, ke
lu spensay sui tot pekunie por orne su. Lu no susiay pri sui soldats, pri le
teatre; lu preferei promenay en vetur por montre sui novi veste’s. Lu abay
redingot por omni hor del di, e sam kam on dice pri rejo, ke lu es en
konsilistar, ci on semprei dicay: “L’imperiestro es en le vestey.”
En ti gran urbe, u lu habitay, on amuzay su tre briskei; omni-di arivay la multi
stranjer. Certen-di, arivay ankei du tromper. Lus dicay, ke lus es texer e save
texe le max bel stof. Le kolor e le desegnur no nur esere penseblei bel, ma le
veste’s ek tal stof abere l’admirindi kuales, ke ols esere no-videbli da omni
hom, kel no es apti por sui ofisie o kel es tro stulti.
“To ya esere pompozi veste’s”, pensay l’imperiestro; “se me metere ols, me ya
povere deskovre ti homs en mei imperie, kels no es apti por l’ofisie, kel lus
okupe; me povere dicerne le saje’s den le stulte’s! Ya, ti stof muste kuik ese
texat por me.” E lu donay al trompers inisial pekunie por ke lus komenseu sui
labor.
Lus ank instalay du texe-mashin e simulay labor, ma lus abay nul koz en le
mashins. Audasiozei, lus petay le max eleganti silk e le max pur or; lus depozay
omni to en sui propri poshe’s e laboray an le vakui mashins til tard en le
nokte.
“Me volere ya saveske kualei lus progrese pri le stof”, pensay l’imperiestro. Ma
lu sentay su kelket opresat, kuan lu imaginay, ke ti, kel es stulti o no-apti
por sui ofisie, no pove vide olti. Lu opinay, ke lu adverei muste time nul koz
por su ips, ma, mem talei, lu preferay, untei, sende altri hom por vide kual
stande l’afer.
Omni hom en le tot urbe saveskay kual aparti efikives abe le stof, ed omne’s
esay kuriozi deskovre kuantei no-kompetenti o kuantei stulti es lusi vicins.
“Me senderay mei honest oldi ministro al texers”, pensay l’imperiestro. Lu save
max bon judike pri le stof, nam lu abe sagasie, e nul hom es plu apti por sui
ofisie kam lu!”
Do, le bon oldi ministro eniray le salon, en kel le du tromper siday e laboray
an vakui texe-mashins. “Gran Deu!”, pensay le ministro ed apertay bruskei sui
okle’s; “me ya pove vide nul koz!” Ma lu no dicay to.
Le du tromper pregay lu afablei proximeske, e kestionay lu, ka l’ desegnur e le
kolors no es bel. Lorei, lus indikay vers le texe-mashins, e le kompatindi oldi
ministro duray vastei aperte le okle’s; ma lu povay videske absolutei nul koz,
nam nul koz esay la. “Gran Deu!”, lu pensay, “ka posibli, ke me stulti? Me
kreday nul-tempei to, e nul hom darfe saveske to. Ka me no esere apti por mei
ofisie? No, me no pove narasie, ke me no sucese vide le stof.”
“Nu, ka vu dice nul koz pri co?”, un del texers kestionay.
“Ho, ol es belegi, ravisanti!”, responday l’oldi ministro dum spekte tra sui
binokle. “Tal desegnur e tal kolors! Ho, ya, me diceray al imperiestro, ke ol
tre pleze a me.”
“Nu, to joyige nos!”, dicay le du texer, e lus kualifikay le kolors ed explikay
l’extraordinari desegnur. L’oldi ministro tre atensiay, por pove repete lo sam,
kuan lu retroveneray al imperiestro; e talei lu facay.
Nun, le trompers petay plu multi pekunie, silk ed or, to ko lus asertay bezon
por dure texe. Lus iter depozay omni to en sui propri poshe’s; no mem un fil
venay ad en le texe-mashins; ma lus duray labor an le vakui mashins, kual til
nun.
L’imperiestro, pos kurti tempe, senday altri honesti politikisto por ke lu
regardeu kual stande l’afer texal, e ka le stof bald eseray pronti; eventay sam
kam l’altri foy; lu regarday e regarday, ma, ultrei le texe-mashins, nul koz
esay la, do lu povay vide nul koz.
“Ka co no es bel stof?”, le du tromper kestionay, dum ke lus montray ed explikay
le belegi desegnur, kel tot no existay.
“Me no es stulti”, pensay le vir, “do, es mei bon ofisie, por kel me no es apti.
To ya es sat komik, ma on darfe perceptige to da nul hom.” E talei, lu lauday le
stof, kel lu no viday, ed asertay a lus sui joy pri le bel kolors e le belegi
desegnur.
“Ho, ya, ol es tre ravisanti”, lu dicay al imperiestro.
Omni hom en l’urbe parlay pri l’ belegi stof.
Nun, ankei l’imperiestro volay ipsei vide ol, dum ke ol es ankor en le
texe-mashin. Kun le toti trup den kortans, kel inkluzay le du honesti
politikisto, kels pre ja esay la, lu iray al du ruzosi tromper, kels nun texay
vervozei, ma sen fibre e sen fil.
“Ka co no es belegi?”, dicay le du oldi politikisto, kel ja esabay la. “Videu,
sinioro! Kual desegnur! Kual kolors!” E lorei, lus indikay vers le texe-mashin,
nam lus opinay, ke altri homs, posiblei, povere vide le stof.
“Ko?!”, pensay l’imperiestro, “me vide totei nul koz! To ya terorigivi! Ka me
stulti? Ka me no-apti por ese imperiestro? To esere lo max terorigivi, ko povere
evente a me.” … “Ho, ol es tre bel”, lu dicay; “ol merite mei max alti
aprobe!” E lu kontentei inklinay le kap e kontemplay le vakui texe-mashin, nam
lu no volay agnoske, ke lu vide nul koz la.
Le toti eskorte, kel lu abay che su, spektay ed spektay e no viday plu multe kam
omni altre’s, ma lus dicay sam kam l’imperiestro:
“Ho, co es tre bel!” E lus konsilay a lu mete ti-ci belegi novi veste’s,
unti-foy, okazionei del nexti gran procesion. “Ol es belegi, minion, ecelanti!”,
on auday den bok a bok; on evidentei, omni-lok, kordialei joyay pri to, e
l’imperiestro grantay al trompers le titul “imperiestral korte-texers”.
Dum le toti nokte pre l’ matin, en kel devay evente l’ procesion, le trompers
vigilabay ed acendabay dei-sis kandel. On povay vide, ke lus esay plen okupat
por prontige l’ novi veste’s del imperiestro. Lus agay kuazei lus prenay le stof
den le texe-mashin, lus tranchay per gran cize’s tra l’aere, lus sutay per aguls
sen fil, e lus finei dicay: “Nun le veste’s es pronti!”
L’imperiestro ipsi venay ad la kun sui max eminenti nobels, e le du tromper
elevay un brakie, kuazei lus tenay ul koz, e dicay: “Videu! Yen le pantalon! Yen
le redingot! Yen le mantel!” e talei plus. “Ol es tam lejer kam tel araneal; on
devere pense, ke on abe nul koz an sui korpe; ma yen ke, precizei, to es le
beles de ti-ci veste’s!”
“Ho, ya!”, dicay omni nobels, ma lus povay vide nul koz, nam nul koz esay la.
“Plez nun degne, sinior imperiestro, desmete vui veste’s!”, dicay finei le
trompers; “lorei, nos vole mete a vu le nove’s, ci, avan le gran spegle!”
L’imperiestro desmetay sui omni veste’s, e le trompers simulay mete a lu omni
pese del novi veste’s, kel esay pronti, e l’imperiestro turnay su avan le gran
spegle.
“Ho, kuantei bel ols orne! Kuantei beleg ols fite!”, dicay omne’s. “Kual
desegnur! Kual kolors! To es ya charmanti kostum!”
“Exterei, on varte kun le baldakin, kel on deve porte superei den vu, sinioro,
dum le procesion”, anunsiay le ceremoniestro.
“Videu! Me pronti”, klamay l’imperiestro. “Kad ol no fite bon?” E lorei, lu
turnay su iter vers le spegle, nam oportay semble kuazei lu adverei kontemplay
sui ornive.
Le chambelans, kel devay porte l’ tranaje, sizay vers le sul, kuazei lus levere
l’ tranaje; lus iray ed agay kuazei lus tenay ul koz en l’aere; lus no audasiay
montre, ke lus povay vide nul koz.
Talei, l’imperiestro ekiray en procesion sub le belegi baldakin, ed omni hom sur
le strade e dop le fenestre’s dicay: “Ho, Deu! Kuantei no-kompareblei belegi es
le novi veste’s del imperiestro! Kual tranaje il abe an le veste! Kuantei bon ol
fite!” Nul hom volay perceptige, ke lu vide nul koz, nam, ti-kazei, lu no esay
apti por sui ofisie o lu esay tre stulti. Nul-tempei pre, novi veste’s del
imperiestro trovabay tant aplaude.
“Ma il ya metay nul koz!”, finei dicay mikri infante.
“Gran Deu, audeu le naive!”, dicay le patro. Ed unu susuray ad altru to ko
l’infante dicabay.
“Ma il ya metay nul koz!”, finei klamay le tot popul. To emosiay l’imperiestro,
nam semblay a lu, ke lus esay justi; ma lu pensay:
“Nun, me muste kompletige l’ procesion!” E le chambelans iray ankor plu severei
e portay le tranaje, kel no existay.
Piraha lingua
Rosto has posted an article:
Li tribe de indijenes americani admiriga scientistes. Li lingua del tribe, kel es li sola viventa ex Mura familie de linguas, contredicta moderna linguistik teorias. No havente conceptes de parentese, de “hiere” e “morge”, no uzante conto e cambiante su nomines pos kada kelka yares, Piraha vive e senti se un felisi popule.
Li Piraha lingua rompa (segun li opinione de Daniel Everett — R.) argumentes da Noam Chomsky pri universala gramatika, ke li structuras de linguas sur Tera es determinata dal comuna structura de cerbe. Li Piraha lingua no es simila mem a un ex altra existenta linguas. E til tanta grade, ke traducar mem simpla textes e kada-diala dialoges de ta lingua e al lingua es tre desfacila.
Li kada-diala vita e lingua confuziga anke mentes de altra linguistes. Yuste ili considera, ke lingua es li instrumente de comunicacione e musta reflecter almene bazala fenomenes de homala cultura. Ma Piraha no have, kuale to sembla a Europeanes, multa bazala conceptes, nek in lingua, nek in cultura.
Kuale scientistes ipsa agnoska, in ista lingua “manka ta elementes, sin kel efectiva comunicacione sembla non-posibla”. Malgre to, Piraha efective comunica inter se e standa bone. Al munde Europei li Cristiani misioner Daniel Everett racontav pri isto. Tri dek yares ante nun linguiste, antropologiste e profete del Parlo Dei — Daniel Everett comensav li voyaje a rivere Maisi in Brasilia, por livrar credo Cristiani al lokala tribe nominata Piraha.
Li religiala misione de Everett esev complete dessuccesi. Traduko de Evangelie da Mark tote no impresav ta antropes. Ma dum comunicacione e vivo kun les Everett saveskav tante multa nova e non-imaginebla, ke in prim, il divenav agnostik, e duesme, comensav dubitar pri moderna linguistik teorias. Dunc, kuala es ista tribe ex jungle Brasilii, kel pova far misioner non-credule, e igar linguistes revisar bazal teorias de su sciente?
Desfacilitates de Everett koncernu tractada del Sancta Scribo comensav nemediate, kande il comensav racontar pri ages de Iesus. Sovajules fav multa questiones, ma no pri benignese e sajese Dei, ma pri detalies plu practicala. Ili esev interesata, de kuala altore Salvator esev, de kuala color esev lei pele, e lo maxim importanta — ube Everett divenav personale conosata kun le? Pos ke konfuzata Everett agnoskav, ke personale il no incontrav Domino, ta antropes semblav eser tote desinteresata. “Tu nulkande videv le, dunk pro ko tu raconta it a nos?” – un ex li ascoltantes div.
Yen ke, Piraha no have kustume racontar pri ko ili no videv ipsa. (Everett posim nominav les “extremala empirikes”, it es antropes kel apoga se excluzive a su experiencie). In lesi lingua gramatik construcciones manka por formir indirecta parlo.
Plu tarde, altra scientiste, Uli Sauerland, ex Berlini Centre de Generala Linguistika, probav refutar ta concluzione de Everett. Dum un experimente Sauerland ludev un ago ante li tribanes: un actore prenev un koze celanta da altra actore (exemplim, papaya o nute) e re-celav it. Duesma actore stav kun ocules covrata e no videv li ago. Li spectatores esev questionata, ko eveniv. Segun Sauerland, on darfa tradukar lesi sentencies kuale: “Oope pensa, ke li nute es sub li folie banani. Actuale, it es sub li corbe”. O tale: “Oope no save, ube es li nute”.
Tamen Everett, kel nun labora in li universitate in Bently (USA), radikale no consenti kun li interpretacione de su colege. Il opiniona, ke li sentencies deve eser tradukata tale: “Nute es sub folio banani. Oope pensa tale”. O: “Ube nute? Oope no save”.
Li desfacilitate es, ke Everett e su marita es factim nura antropes keles longatempe vivev kun Piraha. (Li misioner kun su marita sep yares vivev in li tribe). “Noi apoga nos al concluziones de un sola antrop”, — altra exploratores agnoska. Uli Sauerland, kel comensav explorar li cultura de Piraha, nomina les tre primitiva popule.
Tamen, to dependa de vidpuncte. Certena adeptes de spiritual practikas, kel streba eser “hike e nun”, pova lernar de ista sovajeres viventa in hutes e no saventa scribo nek conto. Custumes de Piraha es kuaze vivo de pueras kel vive autonome ye vacancies someri. Ili dormi nemulte, no in nokte, ma neregulare. “Li tota vilaje dormeskav” – tala fraze no es aplikebla. Dormio es fragmentara, ye 20-30 minutes, apogante se a mure de palmi hute o sub arbore. Maximume ili dormi un o du hores, in irga tempe. Pos avigilar ili ire chasar o babila, rida, manufacta alko, dansa apud fayre, lude kun infantes o hundes.
“Saluto”, “danko”, “adeo”, “pardon” – tala expresiones de politese no existe in li lingua de Piraha. Antropes del granda munde uza tala vortes por demonstrar bona relates e atencione. In li tribe ex 300 antropes omnes es bone conosata e no dubita pri reciproka amo e accepto. Politese es laterala efecte de reciproka desfido, Everett dire. Piraha no have tala sente.
Ista antropes preske no have conceptes de parentese. Ili have nur tri paroles relatanta: “genitor” (nedependante, ka patre o matre), “filio” e “sibling”, anke nedependante, ka frato o sestra. Altres es simple membres del tribe. Anke ili kelka foy durantu su vivo cambia su nome. Ili considera, ke bebe, infante, puere, adulte, olda es diferenta antropes. Meze, Pirahas cambia su nome un foy in sis-sep yares, por kada evo ili have su coleccione de nomes, tale ke per nome on pova judikar pri antrope de kuala evo es dita.
Ili chasa e colecta nur tante kuante es suficianta por un die. Ili no fare reserve. Toto es distribuata por omnes, concepte de privata posedo no existe, isto nule es utila, distribua e manja, nul problemas. Forsan pro to Pirahas no have vortes por conto. Ili no es unika tribe kel no pova contar.
Pirahas tamen mem no comprende ipsa concepte de conto. In lesi lingua no existe mem distingo inter singulare e plurale. Piraha nur have du vortes por kuanto: “kelka” (cirkum de un objecte til kuar) e “multe” (cirkum plu kam kin objectes).
E esforcies instructar les pri conto esev sin-succesi. Durantu ok monates li tribe diligente expediv su filies a “blanka antropes”, ma rezultates de studio esev tre modesta. Finfinale nulki ex les sucesav contar til dek, e adicione esev tro sofistikata operacione por les. Li disciples mem no videv diferencie de un grupe ex kuar obbjectes e altra ex kin objectes, por les li amba esev egala.
Diferencie inter “tote” e “parte” anke no existe. In li lingua de Piraha no existe vortes “tota”, “omna”, “parte”. If membres del tribe kurav natar in li rivere, li raconte esera tala: “A. ir natar, B. ir, C. ir, multa piraha ir natar”.
No existe anke vortes por colores. Nur du vortes es: “hela” e “obscura”. Forsan ili plu estima nemediata percepto kam vortes.
Ili no have sente de proporcies, de mezuro. Comerciantes, kel desde fine de XVIII secul cambiav kozes kun li lokala popules, admirav: Piraha povav adportar du plumes de papageye e demandar li tota vares del nave, in altra foy cambie alko granda e chera Piraha demandav nur un gluto de vodka. Everett explika ta fenomene tale ke Piraha vive “hike e nun”. Lesi penso e senso es orientata a nemediata impreso. If ili no vide alko o no audi de un atestante, isto no existe por les.
Pasata tempe anke no es signifikanta por les. Piraha have tre poka mites e tote no have concepte de historia del tribe. Genitores no raconta pri aves e preaves. Konduto e lingua del tribe es concordanta kun conclusiones de Everett. Ma antropologes no es consenti inter se pri estimacione de tala stile de vita.
Siore Sauerland considera lesi cultura kom primitiva. Ya, ili no pova contar, nek, compreneble, scrir e lecter, ili expresa se primitive, no pensa pri future, ili es no instructebla. Tamen Daniel Everett expresav su opinione in li titole de su libre: “Li maxim felisi popule del monde: sep yares in Amazonia kun Piraha”.
Il opiniona, ke li vita de Piraha harmoniale concorda lesi besones. Ili no besona far reserves por future: che les colda vintre no eveni. Separar “mei” e “aliena” objectes anke no es besonata. Segun Everett, Piraha no save multa fobies e zorges tormetanta moderna antropes del “granda munde”. E ili no vole haver to.
"Le feya", Populido + Lingwa de Planeta
Rosto has posted an article:
Noi continua experimentes pri hibridi artificiala linguas. Nun isto es gramatika de Populido e vortare de Lingwa de Planeta
Yen ke widuwina hevay du docha. Le plu lao esay tal simil al mata per sui karakter e fas, ke omni jen, kel viday el, mogay dume, ke lu vide le mata; els ambi esay tal deslatifi e tal garwi, ke on no mogay jive kun els. Le plu yungi docha, kel esay le fuli portret den sui patro, segun sui karimes e honestes, esay, kromei to, un den max jamili gela’s, kel on mogay finde.
Nam omni jen pinchane lube ti, kel es simil a lu, talei ti-ci mata pasionozei lubay sui plu lao docha, e sam-taimei hevay fobiindi deslube kontrau le plu yungi. El majburay elci chie en le kukey e gune sen stope. Inter altri del’s, ti-ci desfelis kinda musay goe cherpe akwa, du ves kadi dey, en tre dali lok, e bringe ful gran kruge al dom.
Serten dey, kuan el binay apud le surse, lay ad el povri gina, kel pregay den el dae ad el por pie. “Tre yaoshemei, mei hao madam”, shwoay le jamili gela. Ed el tuy woshay sui kruge e cherpay akwa en le max klini lok del surse e brinay ol al gina, dum suporte le kruge, por ke le gina mogeu pie plu byenei. Kuan le hao gina kalmigay sui pyase, el shwoay al gela: “Tu es tal jamili, tal karimi e tal honesti, ke me muse fae a tu done” (nam el esay feya, kel prenay sur su le forme de povri gina vilajan, por vide kual gran eseray le latifes de ti-ci yungeta). “Me fae a tu done”, duray le feya, “ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o flor o yuwel.”
Kuan ti-ci jamili gela lay en le dom, sui mata ofensay el pro rilae tal tardei del surse. “Pardoneu a me, mata”, shwoay le desfelis gela, “ke me restay tal longei”. E kuan el shwoay ti-ci worde’s, eksaltay den sui muh tri rose, tri perle e tri gran diamante. “Ko me vide!”, kray elui mata kun fuli gran admire. “Sembl a me, ke den elui muh eksalte perle’s e diamante’s! Den ko co lae, mei docha?” (Co esay unti ves, ke el namay el sui docha). Le desfelis yungeta rakontay ad el naivei omni to, ko ad el eventay, e, dum ke el shwoay, lway den sui muh tre muchi diamante. “Se talei”, shwoay le mata, “me muse sende ad la mei docha. Mariu: kaneu ko ekgoe le muh de tui sista, kuan el shwo; ka no esere priati a tu heve tal sam kapables? Tu muse nur goe cherpe akwa en le surse; e kuan povri gina pregeray den tu pie, tu daeray ol ad el latifei.”
“Esere tre jamili”, jawabay deslatifei le docha, “se me goere al surse!” – “Me yao ke tu goeu ad la”, shwoay le mata, “ed goeu tuy!”. Le docha goay, ma sen stope murmure. El prenay le max jamili kruge ek argente, kel esay en le dom. Apen el atenay le surse, el viday madam, tre richei klaidizat, kel ekgoay le shulin e pregay el dae pie ad el (el esay le sam feya, kel prenay sur su le form e le klaide’s de prinsa, por vide, kual gran eseray le bades de ti-ci gela). “Ka me lay ci”, shwoay ad el le deslatifi e garwi gela, “por dae pie a vu? Sertei, me portay spesiali kruge ek argente por to, por dae pie a ti-ci madam! Yen mei opine: vu ipsi preneu akwa, se vu vol pie.” – “Tu totei no latifi”, shwoay le feya sen ire. “Nu, pro ke tu es talei servemi, me fae a tu done, ke ye kadi worde, kel tu shwoeray, den tui muh ekgoeray o serpent o bakak.”
Apen elui mata viday el, kwestay el: “Nu, mei docha?” – “Ya, mata”, jawabay ad el le deslatifa, dum eklanse un serpent ed un bakak. – “Ho, swarga!”, kray le mata, “ko me vide? Elui sista kulpe pri co omni; me pageray ad el pri co!” Ed el tuy lupay por bate el. Le desfelis yungeta eklupay e ahfay su en le max blisi shulin. Le son del rego, kel rilay den shikare, mitay el; e pos vide, ke el es talei jamili, il kwestay el, ko el fae ci, totei sol, e pro ko el plake. – “Ho, ve, sinior, mei mata exilay me den dom”. Le regido, kel viday, ke den elui muh ekgoay kelki perle’s e kelki diamante’s, pregay den el, ke el shwoeu ad il, den u co lae. El rakontay ad il sui tot aventur. Le regido, kel kauluay, ke tal kapables heve plu gran valor, kam omni kose, kel on mogere dae kom dot ad altri dulha, duktay el al palas de sui patro, le rego, u il gamay su kun el. Ma pri elui sista, nos moge shwo, ke el bikamay talei deslubindi, ke elui propi mata exilay el den su; e le pitindi gela, pos goe ed goe, ci e la, sen finde ul jen, kel yao aksepte el, sunei mortay en angul de shulin.